Sortim de Cantonigros, però primer hem encarregat el dinar.
fem goig eh?
escales amunt que fins ara no ha estat res,
ja som a l'ermita,
n'hem deixat constància i s'ha recitat un poema mol emotiu de Mn. Cinto Verdaguer,
ens han vingut a saludar,
foto de record, és una mica borrosa però no en tinc d'altre,
hem baixat per les rampes,
la primavera apreta amb força,
a dins hem dinat i hem parlat pels descosits.
Cada cop que ho miri des de casa, recordaré aquesta diada i la bona companyonia.
Gràcies a tots.
